Barcelona Wars: De l’imperi dels rendistes al contraatac veïnal

imagencurso-barcelona-wars-web

Lloc: La Hidra Cooperativa: C/Sant Vicenç 33

Sessions: 6 (Es facilitarà un dossier de textos)
Dates i horari: Dijous 17, 24 de novembre, 1 de desembre i 12 de gener. I dimarts 13 i 20 de Desembre De 19 a 21 h.
Contacte: NocionesComunesBarcelona@gmail.com
Fitxa d’inscripció

Introducció:

“Barcelona ha canviat molt en els últims cinc anys. Hi ha hagut tensions entre la gent local i la gent rica. Però crec que els locals ja han perdut.” Amb aquesta cruesa s’expressava una agent immobiliària fa pocs mesos, en declaracions a la revista dels negocis i les finances, Forbes. Si algú va creure que l’esclat de la bombolla faria baixar el preu de l’habitatge a tot arreu, va ser un miratge. Avui, Barcelona torna a ser avantguarda europea de l’especulació, arribant a cotes insospitades. Pels grans rendistes del casino global, poques inversions són més rendibles que el sector immobiliari de la capital catalana. A principis d’any, ja suposaven més del 25% dels compradors. Les conseqüències són de sobres conegudes: els preus es disparen i amb ells els desnonaments, alhora que augmenta la precarietat i disminueix el consum, doncs aquestes rendes s’escapen de la ciutat i no reverteixen en ella.

Avui, la crisi de l’habitatge a la qual ens aboca l’imperi dels rendistes afecta tant als urbanites dels barris hipster com als que viuen a l’extraradi, tant a les classes mitjanes com als estrats obrers -encara que uns pateixen més que altres. Al centre, lloguers impossibles. A les perifèries, desnonaments i ocupacions a l’ordre del dia. Per primera vegada des de fa molt de temps, institucions com l’Ajuntament emfasitzen la necessitat de regular el preu del lloguer i altres mesures que abans no estaven sobre la taula. De fet, una de les particularitats del “model Barcelona” ha estat l’ampli entramat institucional i públic que ha sostingut tradicionalment la privatització de la ciutat. Però com es pot curtcircuitar aquest procés?

Aquest curs serà un espai per dotar-nos d’eines i contribuir a aquesta lluita, pel dret a l’habitatge i la recuperació de la ciutat. Repassarem quins han estat els processos que han convertit Barcelona en una ciutat de rendistes. Parlarem de les estratègies de lluita que s’estan desplegant ja en els nostres barris i pensarem en com potenciar-les. Les respostes, com en tot el que té a veure amb el dret a la ciutat, estan a les resistències organitzades.

Sessions

  • 1. La hipergentrificació de Barcelona (dijous, 17 de novembre)

Mercedes Tatjer

Barcelona s’ha convertit en un referent mundial de la construcció de “marca urbana”. Al mateix temps que s’atreu turisme, es posiciona com un pol atractiu d’inversions del capital financer. Les conseqüències són de sobres conegudes: si el territori urbà es converteix en un nínxol de mercat, s’escometran reformes destinades a fer-lo més atractiu per a aquest capital sense importar com afecti això la vida dels seus habitants.

Així, la ciutat es va transformant en successives onades que van conquerint cada vegada més barris. Processos de gentrificació que expulsen a la població local substituint-la per una classe social de major poder adquisitiu. Però així com augmenta el fenomen, també creixen les resistències. Quines dinàmiques locals i globals hi ha darrere de l’extensió de la gentrificació a Barcelona? Com combatre-les?

Mercè Tatjer és Catedràtica a la Universitat de Barcelona, Especialitzada en geografia i història urbana.

 

  • 2. Economia col·laborativa: una societat basada en la col·laboració o en el rendisme? (dijous, 24 de novembre)

Rubén Martínez

Barcelona es va consolidant com una de les ciutats capdavanteres en l’anomenada “economia col·laborativa”. Els grans lobbies tecnològics solen vincular aquest àmbit a pràctiques com el lloguer temporal de cotxes o habitatges a través d’aplicacions com Uber o Airbnb. No és gens menyspreable l’activitat que produeixen. Airbnb ofereix al voltant de 30.000 llits a Barcelona, és a dir, la meitat del total de llits de tots els allotjaments tradicionals de la ciutat. Però què tenen de col·laboratiu aquest tipus d’economies? Quina capacitat per distribuir socialment les rendes i territorialment l’oferta tenen aquestes plataformes? Quins efectes urbans produeixen aquests models “col·laboratius” desregulats i sense planificació pública? En aquesta sessió veurem el paper que va prenent l'”economia col·laborativa” a Barcelona, els seus efectes socials i urbans i com s’articula amb el model productiu metropolità. Al seu torn, debatrem sobre possibles models alternatius basats en principis de justícia distributiva i espacial.

Rubén Martínez Moreno. Investigador a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (UAB).  Membre de la Hidra Cooperativa / Fundación de los Comunes

 

  • 3. De qui és la costa? Barcelona, avantguarda neoliberal del Mediterrani (dijous, 1 de decembre)

Mauro Castro

La “regeneració” dels fronts marítims és un component habitual en l’agenda de les polítiques urbanes. Com la reconversió dels centres històrics i la transformació dels barris industrials en districtes tecnològics, la relació de la ciutat amb el mar ha passat pel sedàs d’estratègies urbanes globals. La lògica turística i el desenvolupament immobiliari operen com encerclament de tota zona estratègica de la ciutat. És la subsumpció de la riquesa de la ciutat, transformada en actiu per a interessos privats amb la intervenció del sector públic. Però els litorals marítims i terrestres sempre han estat considerats recursos que han de ser gestionats de forma sostenible i no privativa. La seva concepció com a recurs comú per evitar la seva sobreexplotació està reconeguda a la Constitució sota estatut de “domini públic marítim-terrestre”. En aquesta sessió analitzarem aquest procés a Barcelona, on l’atac i defensa del Port expliquen una pugna per la relació, la identitat i la propietat del que mai ha arribat a ser de tots.

Mauro Castro. Membre de la Hidra Cooperativa / Fundación de los Comunes. Professor associat a la Universitat Politècnica de Catalunya.

  • 4. El dret a la ciutat i el repte de l’habitatge (dimarts, 13 de desembre)

Observatori DESC

Un mercat altament especulatiu, financiarització dels lloguers, rendes o pagaments d’hipoteques que s’emporten una part molt alta de les rendes familiars, desprotecció legal dels inquilins, desnonaments… Qui viu a Barcelona coneix bé les dificultats per accedir a un habitatge en condicions o per no patir una vulneració del que constitueix un dret essencial. Com a reacció a aquesta situació, les lluites pel dret a l’habitatge han estat protagonistes rellevants d’aquest cicle de lluites -aquí i a la resta de l’estat- sobretot a través de la PAH. Ara, sorgeixen altres espais reivindicatius com l’incipient Sindicat d’Inquilins. Quina avaluació fem del que han estat aquestes mobilitzacions? Quins nous reptes tenen les lluites emergents? Quines són les demandes concretes, i quines eines de lluita es poden utilitzar per tal d’aconseguir-les?

L’Observatori DESC és una plataforma creada amb l’objectiu de mostrar que tant els drets civils com els polítics són drets fonamentals de totes les persones.

  • 5. La crisi de la Catalunya metropolitana: terra d’oportunitat o Vila Desnonament? (dimarts, 20 de desembre)

Jaime Palomera

La mirada pública es sorprèn davant els fons d’inversió que compren habitatge a mansalva amb l’únic interès d’extreure el major benefici. No obstant això, succeeix que la lògica rendista porta estenent-se des de fa dècades a tota la societat i territori. En altres paraules: si l’economia barcelonina tendeix a les bombolles, és perquè una part important de la població, propietària del seu habitatge, veu en la llar una inversió patrimonial. Les contradiccions d’aquest model, com no podia ser d’altra manera, troben la seva màxima expressió en els barris obrers de la perifèria. En aquesta sessió abordarem els terratrèmols immobiliaris i sociopolítics que vénen succeint-se en el cinturó vermell i més enllà, des dels anys 70, fins al punt de jugar un paper central en el capitalisme català. Veurem que l’àrea metropolitana és el terreny sobre el qual s’ha construit l’economia política barcelonina. I ens preguntarem: ¿quina és la divisió social del treball que estructura tan vast territori? ¿Què permet que floreixin grans fortunes i que al mateix temps s’alimentin somnis de classe mitjana? Finalment, descobrirem que és a la Catalunya metropolitana on s’estan coent els majors processos de despossessió i la més profunda de les fractures socials.

Jaime Palomera. Membre de la Hidra Cooperativa / Fundación de los Comunes. Investigador postdoc a la Universitat de Barcelona.

Intervenció a La Ciudad Imaginada

  • 6. Quan el “Silicon Valley” català va conèixer el monstre immobiliari (dijous, 12 de gener)

Núria Alabao

Des de fa almenys quinze anys es ve parlant de la necessitat de reorientar el “model Barcelona”. Es tractaria, segons els que ho plantegen, de deixar de ser una ciutat que viu del turisme i els congressos internacionals, per integrar-se en l’economia del coneixement global. L’emblema més gran d’aquest projecte promogut des de les institucions públiques és la transformació de Poble Nou en el “nou districte del coneixement”, el 22 @. No obstant això, la tan esbombada transició a l’economia de les noves tecnologies va resultar ser poc més que un bluf. Com ve succeint des de fa dècades, l’extracció de rendes vinculades a terra i l’especulació immobiliària es va imposar a qualsevol altre tipus d’iniciativa, convertint allò del “Silicon Valley” català en poc més que un reclam publicitari per a bancs, promotores i companyies d’assegurances.

Núria Alabao és doctora en Antropologia Social i membre de la Fundació dels Comuns.

Escoltar cursos anteriors