Un dels principals arguments esgrimits en contra de la regulació dels preus dels lloguers és que suposa un perjudici per als propietaris d’habitatges en lloguer particulars que depenen d’aquests ingressos per al seu manteniment. No obstant això, existeix evidència científica sobre l’estructura del mercat del lloguer que apunta en una altra direcció.
Publiquem un nou estudi titulat Com afectarà el control del preu dels lloguers als amos?, elaborat pels investigadors Javier Gil (UNED), Lorenzo Vidal i Miguel A. Martínez (Universitat de Uppsala, Suècia), que mostra el següent:
- Els propietaris d’habitatges en lloguer o arrendadors són una molt petita minoria de la població: entre un 3% i un 9% de les llars, o menys d’un 6% de la població en edat adulta.
- Les dades mostren que el mercat de lloguer està en mans d’arrendadors que tenen dos o més habitatges llogats. És a dir, es tracta d’un mercat dominat per arrendadors amb múltiples propietats en lloguer.
- Les llars d’arrendadors són les de major renda del país. Gaudeixen d’una renda mitjana disponible anual de 40.293€, enfront dels 18.457€ de les llars d’inquilins (sent 27.225€ la mitjana a nivell nacional).
- Fins i tot si als arrendadors se’ls resten els ingressos per lloguer, continuen sent les llars de major renda del país. Sense lloguers, el valor mitjà de la renda anual dels arrendadors seria de 33.602€, enfront dels 18.457€ dels inquilins i els 25.876€ de les persones que resideixen en un habitatge de la seva propietat.
- Una regulació dels preus dels lloguers afectaria principalment els arrendadors que cobren lloguers més elevats. És probable que aquests formin part d’un selecte grup, que representen al 25.56% de tots els arrendadors, però ingressen el 56.01% de totes les rendes per lloguer del país. Són arrendadors que de mitjana cobren lloguers de 16.185€ a l’any o 1.349€ al mes, i es concentren principalment en la Comunitat de Madrid (24.39%) i Catalunya (23.06%).
- Si una hipotètica regulació dels preus aconseguís baixar tots els lloguers en un 20%, el percentatge d’ “arrendadors vulnerables” només augmentaria d’un 0.6% de les llars al 0.7%. Aquest percentatge tan residual, per tant, no pot anteposar-se raonablement a una política que beneficiaria de manera substancial a una població inquilina que és molt major, molt més empobrida, i que no té el dret a l’habitatge garantit.
Jaime Palomera i Carme Arcarazo de La Hidra, introdueixen l’estudi que s’emmarca en la nostra línia de recerca sobre habitatge.
Descarregar estudi (única edició en castellà): ¿Cómo afectará el control del precio de los alquileres a los caseros?
