Sovint entenem la governança com millor i de major qualitat que un govern representatiu tradicional, sempre sospitós de ser jeràrquic i opac. Se suposa que la governança distribueix el poder públic, fa partícep a més actors en la presa de decisions i d’aquesta manera és un govern més plural. Però és realment així? governança significa, en la pràctica, més democràcia?
Si mirem la pràctica efectiva, les ciutats no han estat construïdes sobre una base d’equitat i cooperació entre els actors. En ciutats com Barcelona, l’anomenada governança ha privilegiat els interessos dels actors privats respecte dels socials-comunitaris. En efecte, s’han construït dues estructures paral·leles que no es toquen entre elles i que manegen poder urbà de manera molt desigual. D’una banda, les col·laboracions públic-privades, on diversos oligopolis privats gestionen àrees molt importants per a l’economia i la vida a les ciutats. D’altra banda, les polítiques de participació, que gairebé no tenen capacitat per a marcar l’agenda i les polítiques públiques.
Sobre aquestes i altres qüestions, va centrar Laia Forné de La Hidra la seva intervenció en la Biennal de Pensament de Barcelona. Va ser dins de la sessió Quanta participació pot suportar la democràcia?, amb José Luis Moreno Pestaña i Michelle Della Morte.
