Curs: Capitalisme verd i altres mons possibles

Finalitzat

1.Informació bàsica

2. Presentació

La crisi ecològica que enfronta el planeta és un motiu de preocupació que impregna tots els racons del món. El consens científic és ampli i gairebé tots els partits polítics fan referència a aquesta qüestió. En els últims anys han aparegut un ventall de programes polítics amb propostes i solucions “verdes”, apel·lant a intervencions públiques mastodòntiques com el New Deal o el Pla Marshall.

Entretant, ha colpejat amb força un dels majors moviments socials de l’última dècada: una nova onada ecologista, transnacional, intergeneracional i organitzada des de la base. En aquest context, és més necessari que mai anar a les arrels de la crisi civilitzatòria i pensar conjuntament com organitzar la transició cap a una nova realitat. Vincular capacitat crítica, sabers col·lectius i resistència ciutadana no sols és necessari, sinó urgent.

En aquest curs volem aprofundir sobre la forma com el capitalisme organitza la naturalesa i deixar-nos guiar per experiències i sabers que assenyalen a altres mons possibles. L’objectiu és situar els vincles entre capitalisme i crisi ecològica així com compartir les propostes de transició que s’apunten des dels moviments. En un moment on imaginar la fi del món no només és fàcil, sinó que no podem deixar de pensar-hi, volem sumar energia i convicció per a empènyer altres futurs possibles.

D’on sorgeix i quines novetats comporta l’auge actual d’un moviment ecologista que sembla estar recuperant la força dels anys 70? Què ens explica l’actual pandèmia sobre la relació entre capitalisme i naturalesa? Quines altres transicions són possibles més enllà del capitalisme verd? Quins imaginaris i utopies ens permeten pensar en un horitzó emancipador? Què podem aprendre de l’ecofeminisme comunitari, de les lluites contra l’extractivisme colonial i del decreixement?

3. Metodologia

El curs es desenvoluparà en 6 sessions, combinant presentacions, debats i grups de discussió i lectura. Totes les sessions s’impartiran a l’ Aula Virtual de la Fundación de los Comunes

4. Programa del curs

Entrevista a Jason W. Moore

«Wall Street és una manera d’organitzar la naturalesa». Jason W. Moore resumeix amb aquesta frase la idea bàsica del seu llibre El capitalismo en la trama de la vida, recentment publicat per Traficantes de Sueños.

Moore explica, en primer lloc, la naturalesa com una cosa no separada de les societats humanes. En segon lloc, analitza l’organització capitalista de la naturalesa com un element estructural de l’acumulació. Si la producció de capital ha estat la base estratègica del capitalisme, en major mesura l’acumulació s’ha portat a terme a través de l’apropiació del treball/energia de tot el planeta.

En aquesta entrevista Isidro López, de la Fundación de los Comunes, entrevista a l’autor sobre els principals conceptes desenvolupats en l’assaig.

1ª SESSIÓ | El capitalisme en la trama de la vida

• Data: 10/11/2020
• Lloc: Aula Virtual
• Video-entrevista: Jason W. Moore
• Dinamitza: Isidro Lopez (Investigador y miembro del Instituto para la Democracia y el Municipalismo)

Aquesta sessió es planteja com un grup de lectura i discussió a partir del pensament de l’historiador ambiental Jason W. Moore, entrant en profunditat en alguns dels seus conceptes clau com el capitalocè, l’ecologia-món o la fi de la naturalesa barata. Després del visionat de l’entrevista i la lectura d’alguns fragments del seu llibre, obrirem un debat col·lectiu dinamitzat per una persona convidada.

2ª SESSIÓ | Green New Deal: ecologisme o capitalisme verd?

• Data: 17/11/2020
• Lloc: Aula Virtual
• Ponent: La Hidra Cooperativa

Des que la humanitat ha començat a ser conscient dels problemes relacionats amb la crisi civilitzatòria, en gran part gràcies als moviments ecologistes, s’han multiplicat els programes i solucions “verdes”. Algunes s’integren en maniobres i estratègies reformistes i altres apunten a processos de desmercantilització de caràcter més radical. D’una banda, s’entén la crisi ecològica com el resultat d’un procés econòmic que ha arribat als seus límits, però que és possible corregir. Altres enfocaments qüestionen els fonaments mateixos del model capitalista i l’imperatiu del benefici incessant.

En aquesta sessió aprofundirem sobre aquests diferents enfocaments, els dilemes que obren i les seves possibilitats reals de canvi. Pot existir un capitalisme “verd” o és una fórmula per a obrir nous espais d’acumulació? El Green New Deal és una proposta de transformació eco-social o és un mer desplaçament temporal de la crisi? Si bé tal vegada no suposa un canvi sistèmic, és una tàctica per a guanyar temps i desenvolupar un projecte polític ecologista de majories? Quines possibilitats emancipadores contenen els diferents enfocaments de les solucions verdes?

3ª SESSIÓ | Decreixement? En principi sí, però com?

• Data: 24/11/2020
• Lloc: Aula Virtual
• Ponent: Giacomo d’Alisa (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals)

La “gran pausa” de la pandèmia ens ha portat alguna cosa semblant al decreixement, reduint els fluxos de materials i energia que es produeixen a través de les relacions societat-naturalesa. Al seu torn, com a resultat de les dificultats econòmiques mundials, molts governs han implantat propostes que ens acosten a una economia d’estat estacionari, amb ingressos en efectiu similars a una renda bàsica. Però, això és realment el decreixement? Hem d’assumir com una cosa bona una desacceleració no desitjada ni planificada? Què signifiquen realment propostes com l’estat estacionari, el decreixement o la ecoausteritat?

Una de les crítiques recurrents al decreixement és la dificultat per a imaginar els passos a donar per a implementar-lo. D’altra banda, com a moviment relativament nou, en gran part ha sorgit a l’Europa continental. Tenen alguna base aquestes crítiques i les que fàcilment sorgeixen en veure les seves limitacions territorials? És una proposta per a tots els públics o nomès per a persones ja convençudes? Quines transformacions econòmiques, polítiques i subjectives serien necessàries per a una sortida antisistèmica a l’actual crisi civilitzatòria? On estan la força social i els llaços socials necessaris per a una ruptura d’aquesta índole?

4ª SESSIÓ | Ecofeminisme i lluites pel territori a Amèrica Llatina

• Data: 1/12/2020
• Lloc: Aula Virtual
• Ponent: Mina Lorena Navarro (Socióloga y co-coordinadora del Grupo de Trabajo “Ecologías Políticas desde el Sur/Abya Yala”)

El neoliberalisme ha radicalitzat i reconfigurat múltiples violències: contra la naturalesa, contra els territoris i les seves cosmovisions, contra les dones i, en general, a través de la desposessió i explotació del treball viu i els recursos que ens vinculen. Aquest conjunt d’amenaces, impactes i alteracions ha estat visibilitzat i denunciat per un teixit de lluites comunitàries que s’han organitzat per a reconstituir els territoris i defensar els seus mitjans de vida.

Des de l’ecofeminisme s’ha destacat la connexió entre la dominació de les dones, les poblacions del Sud Global i la naturalesa. A més de l’apropiació de la naturalesa barata, el capitalocè s’ha basat en l’apropiació del treball realitzat per dones i de les colònies. Alhora, des de perspectives feministes i antiracistes es posa èmfasis en el fet que la crisi ecològica té responsables i impactes diferencials, i s’assenyalen processos de divisió de la classe climàtica, patriarcat climàtic o apartheid climàtic.

En aquesta sessió analitzarem l’ecologia política del capitalocè des d’una perspectiva ecofeminista. Reflexionarem sobre els encreuaments entre el feminisme i les lluites per la terra en països d’Amèrica Llatina, destacant la potència del fet comunitari i les formes d’autogovern. Quins aprenentatges podem extreure de les lluites del feminisme comunitari, el ecofeminisme i les lluites antiracistes?

5ª SESSIÓ |  Imaginaris de catàstrofe, imaginaris de transformació

• Data: 15/12/2020
• Lloc: Aula Virtual
• Ponents: Luis González Reyes (Ecologistas en Acción) i Elisabet Roselló (Postfuturear)

La fascinació pels imaginaris apocalíptics i de col·lapse domina l’escena mediàtica, política i científica. Al moviment ecologista se li ha titllat moltes vegades de catastrofista en les seves anàlisis, produint una estètica Mad Max que desmobilitza i que dificulta buscar alternatives i teixir accions col·lectives. Hem oblidat com pensar un futur diferent de la catàstrofe? Per què ens sembla més plausible la fi del món que la seva transformació? Poder imaginar la transició i un futur realment desitjable, per molt secundari que sembli, és essencial per a lluitar contra la crisi civilitzatòria.

En aquesta sessió ens plantegem fer front a les narratives catastrofistes i de col·lapse que tanta força han cobrat en el pensament verd i entre el gran públic. La idea és buscar nous imaginaris, rememorant i posant en pràctica l’eslògan ecologista que suggeria «passar de la distopia a la utopia».

6ª SESSIÓ | Debat col·lectiu: una transició ecologista a Barcelona?

• Data: 22/12/2020
• Lloc: Aula Virtual
• Ponents: Cristina Ribas (Plataforma por la Calidad del Aire), Àlex Guillamon (Extinction Rebellion), Maria Marcet (Fridays for Future).

Més que un moment de dol, el capitalocè ha de ser una era per a reinventar les lluites. Estem davant una nova onada ecologista, que encara que amb diferències, sembla estar recuperant la força del moviment ecologista dels anys setanta.

Per a aquesta sessió, ens plantegem diverses preguntes per a pensar-les col·lectivament, al costat de les veus i en companyia de diferents activistes de la nostra ciutat. Quines són les tasques més urgents dels moviments ecologistes a curt i mitjà termini? Quines possibilitats i límits es detecten en l’actual cicle de lluites? Quines formes de col·laboració i quines friccions poden sorgir amb la política institucional? De quina manera poden conjugar-se amb prototips de vida comunitària que impugnin de manera radical l’actual metabolisme socioambiental?