Lloc: La Hidra Cooperativa: C/Sant Vicenç 33
Sessions: 7 (Es donarà dossier de texts)
Dates i horari: dimecres 21 de setembre i 28 de setembre
i dijous 6, 13, 20 i 27 d’octubre i 3 de novembre (de 19 a 21).
Contacte: NocionesComunesBarcelona@gmail.com
Fitxa d’inscripció
Introducció:
Des de poc després del 15M –tot i que cada vegada sembla més llunyà– d es diu que estem ficats de ple en una nova Transició, però podem comparar el moment actual amb el de la passada Transició? Serveix d’alguna cosa? En aquest curs s’assaja un exercici al mateix temps històric i polític. Llegint la història a contrapèl, ens preguntem què és el que encara ens ensenya la dècada de 1970 i també com l’anomenat “any del canvi” (el 2016) pot ser entès a la llum dels moments fundacionals de l’anomenat règim del ’78.
La lectura d’aquest període històric pot ajudar a entendre el moment present i la seva especificitat catalana: Quines van ser les principals qüestions polítiques que van estar damunt la taula? Quin paper van tenir els partits i les mobilitzacions obreres i quina va ser la relació entre ells? De quina manera estan els arranjaments constitucionals relacionats amb les aspiracions independentistes d’avui? I amb el que s’ha anomenat “crisi de règim”? Quines oportunitats pel canvi se’ns ofereixen?
Sessió 1 (21/09/2016): Una democràcia incompleta?
Cap als anys 1974-1975 semblava ja clar que «un franquisme sense Franco» no era viable. Les principals institucions del règim havien col·lapsat: els sindicats, la Universitat, la major part dels suports socials de la dictadura. Però com anaven a operar els diferents actors polítics: la classe política franquista que virava cap al reformisme, l’emergent esquerra política i el moviment obrer llavors rabiosament insurgent?
Després de les eleccions de 1977, va quedar establert un nou sistema de partits. La correlació de forces semblava ja establerta dins l’empat entre el reformisme franquista i l’esquerra. Quin va ser el paper dels principals actors polítics i socials de la Transició? Quin va ser el paper de l’esquerra partidària? Podria haver actuat d’una altra manera? Què d’aquest marc està sent qüestionat en la “crisi de règim” en què ens trobem? Quins dels debats de llavors poden ajudar-nos a pensar el moment polític present?
Sessió 2 (29/09/2016): La Transició a Catalunya
En aquesta sessió s’analitzaran les especificitats de la Transició catalana. Quin va ser el paper dels partits locals i les mobilitzacions obreres? Com es va negociar l’encaix de la qüestió nacional catalana a la Constitució? Com es va construir l’hegemonia de CiU -contra tot pronòstic- enfront de les esquerres que havien liderat l’antifranquisme?
Antonio Santamaría, periodista, autor d’obres com ara: Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya. La reconstrucció del catalanisme conservador (1939-1980).
Sessió 3 (06/10/2016): Per què va fracassar la democràcia a Espanya. La Transició i el règim del 78
Emmanuel Rodríguez López
En aquesta sessió es partirà d’una anàlisi de la composició de classe dels diferents actors protagonistes de la Transició per intentar entendre el seu paper en aquesta. Aquesta reflexió servirà de base per establir un paral·lelisme amb els actors polítics actuals, dedicant especial atenció a aquelles tendències de fons que poden arribar a desbaratar tot: la crisi social latent (manifesta en la definitiva ruptura de les classes mitjanes), el marc global i europeu de la crisi política espanyola i, en definitiva, els condicionants de l’economia política contemporània dins el marc d’aquest coll financer en què ens trobem.
Emmanuel Rodríguez: Doctor en Història, forma part de l’Institut DM i de la Fundación de los Comunes. Autor entre d’altres de Por qué fracasó la democracia en España.
Sessió 4 (13/10/2016): Autonomia obrera, partits d’esquerra i possibilitats de la política
Santiago López Petit
Durant la Transició es va desplegar un moviment obrer autònom al marge dels partits i sindicats obrers. Ja fos en fàbriques, com escoles i barris, va impulsar pràctiques de lluita basades en la defensa de l’autoorganització -la democràcia directa, els delegats elegits i revocables … -. El seu moment de més força va ser entre 1970 i 1977. Quin tipus de pràctiques polítiques va impulsar aquest moviment? Quina va ser la seva relació amb el pacte social que va donar origen al règim del 78? Què diferenciava a aquest moviment dels partits d’origen marxista que van tenir l’hegemonia durant l’antifranquisme? Què podem aprendre dels debats organitzatius per entendre els actuals partits emergents?
Sessió 6: (20/10/2016): La Transició i els moviments socials: feminisme i moviment veïnal
Montse Cervera i membre del moviment veïnal
Autonomia obrera, moviment veïnal, contracultura, nous moviments socials: la riquesa de l’herència d’aquell temps és enorme, i no obstant això la seva memòria també el primer que es va perdre. En aquesta sessió, tractarem de portar a l’actualitat alguns dels seus resultats i el que ells poden inspirar en el nostre temps a partir de les reflexions del moviment feminista i les mobilitzacions veïnals que van tenir un paper molt destacat en l’època…
Montse Cervera és activista feminista, llicenciada en història i membre de Ca la Dona.
Sessió 6 (27/10/2016) Entre dues transicions
Xerrada-debat amb diverses invitades, comptarà amb la presència de Montse Garcelán, Marina Subirats, entre d’altres.
La pregunta que obrirà el debat és: hauria pogut tenir uns altres resultats, la Transició? En aquest debat-discussió – un exercici “contrafactual”, però interessant en termes polítics – tractarem de portar la Transició als seus límits. Les tendències socials i econòmiques de fons i les causes de les derrotes dels moviments (principalment del moviment obrer), seran els elements clau per intentar respondre a una pregunta clara: per què la Transició no va anar més lluny? I quins elements podem portar al present que ens ajudin a interpretar l’anomenada “crisi de règim” i el sorgiment de nous partits?
és feminista, Catedràtica en filosofia i Regidora d’Ahora Madrid. Des de finals dels setanta va participar activament a la lluita antifranquista.
és sociòloga feminista i ha exercit diversos càrrecs públics. Va participar també a la lluita antifranquista al PSUC.
Guillem Martínez és periodista i escriptor. Està a punt de publicar un llibre on analitza el Procés.
