La participació ciutadana a debat. Del ‘No ens representen’ a l’autogovern

1. Àudios del curs

2. Presentació

La participació és una vella coneguda. A finals dels 80s, tres de cada quatre ajuntaments de ciutats amb més de 100.000 habitants a Espanya havien establert mecanismes participatius i redactat reglaments de participació ciutadana. L’objectiu –s’assegurava– era involucrar de manera directa a la societat civil en la cosa pública com a complement a les institucions representatives. I d’aquesta manera, ser més “eficaces” i acumular legitimitat política en la presa de decisions.

Si bé en els 90s i 2000s el boom de la participació aconseguia cotitzar a l’alça, tot va canviar passat el 2008. És llavors quan van començar a reduir-se els processos de participació en els Ajuntaments de manera dràstica. Per reducció de pressupostos, canvi de prioritats, falta de connexió amb la ciutadania o, més aviat, per tot junt. De sobte, arriba el 15 de maig del 2011. En aquest moment, s’obre un nou horitzó democràtic –democràcia real ja!– que encara no ha estat resolt. És un fet: la participació ha tornat amb força a les agendes d’alguns governs locals però què hi ha de nou?, què podem aprendre de la vella participació?, la solució és més o millor participació tal com la coneixíem?

Durant els últims 30 anys, són moltes les crítiques que han anat rebent aquests mecanismes formals. La inflació d’òrgans i l’excés de burocràcia, la falta d’incidència sobre la presa de decisions, la lentitud i els límits per tractar els temes que més preocupen cada moment a la ciutadania, el desgast i la inoperativitat que suposen per a les pràctiques de base, l’exclusió de grups socials que no poden invertir o no tenen recursos per participar en espais formals. Entre altres.

Podem extreure una conclusió a partir d’aquests cicles d’auge de la participació: l’increment de l’arquitectura institucional participativa no ha vingut acompanyat d’un ascens en la confiança en la política formal. Els baròmetres d’opinió apunten una tendència creixent respecte a la pèrdua de legitimitat que atorguem a la classe política. Els casos de corrupció i de connivència público-privada han ajudat bastant a aquest descrèdit. I el cas és que ningú nega la necessitat d’una millora en la “qualitat democràtica”, però ni s’han produït estudis científics que avaluïn la seva millora gràcies a la participació ni existeixen debats polítics sobre què diantres significa aquesta “qualitat”.

És paradoxal que, segons avançava la crisi de la governança participativa, hàgim viscut un gran nombre de mobilitzacions ciutadanes, de pràctiques d’autogestió i d’organització social autònoma. O tal vegada no sigui una paradoxa, sinó que aquestes pràctiques ciutadanes han seguit la seva pròpia lògica, lluny dels mecanismes formals que les institucions han promogut, considerats disfuncionals. A Barcelona, aquesta ha estat la tònica: en els últims anys hi ha hagut molta participació ciutadana, però no ha passat per les formes de governança dissenyades per les institucions.

Aquesta desconnexió entre institució i pràctiques socials ha empès noves cares al capdavant d’alguns governs locals, però també exigeix una volta de rosca per desenvolupar formes més ambicioses d’entendre la participació ciutadana. O per deixar enrere aquest paradigma d’allò “participatiu”. I és just aquí on aquest curs es proposa recuperar una hipòtesi que sempre ha estat en els fonaments de la democràcia: entendre la participació com a autogovern. Superar l’imaginari cívic-deliberatiu, de delegació i representacional on la participació és un annex cosmètic. Entendre que no hi ha democràcia sense contrapoders ni “participació” sense comunitats polítiques actives. Aquest és l’epicentre d’aquest curs: recuperar l’ideari i les pràctiques d’una democràcia radical.

Hem dividit les sessions en dos grans blocs. En el primer, volem analitzar críticament com ha operat la participació fins ara i els plans que s’estan engegant per part d’alguns governs locals. Amb el segon, proposem un conjunt final de sessions en les quals pensar la participació com a autogovern i els arranjaments institucionals que poden acompanyar a aquest enfocament.

Amb aquesta agenda sobre la taula, volem treballar a partir d’algunes preguntes que circulen respecte a la participació: La governança participativa és una enganyifa o pot connectar el carrer amb la institució?, les pràctiques d’autogovern serveixen per “complementar” la democràcia representativa o apunten cap a una altra forma d’institució pública?, és possible pensar en una democràcia que transformi les instàncies “participatives” en mobilitzacions instituents de caràcter permanent? És possible una democràcia basada, ja no en la participació, sinó en la mobilització, l’autogovern i en l’organització del conflicte?

3. Programa del curs

1ª SESSIÓ | La governança: govern en xarxa o gestió del conflicte?

Data: Dijous 28 de abril (19h-21h)
Lloc: La Hidra Cooperativa (C/Sant Vicenç, 33. Barcelona)
Ponent: Rubén Martínez | Membre de la Hidra i Fundació dels Comuns.

Presentació: El pas del govern del “Estat sobirà” a la *governança “més enllà de l’Estat” se sol caracteritzar pel paper que tenen els actors privats i la societat civil a l’hora de formular i implementar polítiques públiques. Una característica clau de la governança és el pes atorgat als mecanismes de participació ciutadana per assegurar que totes les veus participen. No fa falta anar molt lluny: Barcelona és un exemple d’aquesta promesa transició d’un govern local tradicional a un “govern en xarxa”.

Aquesta idea de la governança com a xarxa horitzontal, on es dilueixen les relacions de poder i les desigualtats mentre la ciutadania intervé per produir polítiques més eficaces i democràtiques, ha rebut anàlisis durs. Les mirades més crítiques veuen en la governança una forma d’obrir pas al mercat i produir només una aparent democràcia en la presa de decisions. D’una banda, la governança s’entendria com a govern en consens, sense conflicte, on es co-produeixen polítiques. Enfrontada a aquesta idea, la governança pot veure’s com a via per estatalitzar el que era popular, com a forma virtuosa de disciplinar i desfer els conflictes.

En aquesta sessió revisarem com neix i de què està feta la governança a través dels discursos i pràctiques que l’han anat construint. També, repassarem els anàlisis més optimistes i els més crítics per, finalment, baixar a la terra i veure com ha funcionat la governança urbana a Barcelona. Influeix aquest rumb institucional a l’hora d’incloure avui a la ciutadania barcelonina en la presa de decisions?, què significa i com es poden coproduir polítiques públiques? Aquestes seran algunes de les preguntes que intentarem respondre col·lectivament.

Materials:

Per llegir més:

Erik Swyngedouw: “Governance Innovation and the Citizen: The Janus Face of Governance – beyond – the – State”
Marta Malo y Debora Avila: Para un trabajador de lo social, de una amiga profa algo profana en esas lides

2ª SESSIÓ | “No ens representen” Val, I ara què?

Data: Dijous 5 de maig (19h-21h)
Lloc: La Hidra Cooperativa (C/Sant Vicenç, 33. Barcelona)
Introdueix: Francisco Jurado | investigador en el IGOP i promotor de Democràcia 4.0 i #OpEuribor

Presentació: El cicle polític obert pel 15M va posar sobre la taula l’existència d’una crisi de la democràcia representativa i del règim de partits. Això va obrir la necessitat de retornar quotes de poder a la ciutadania a partir de repensar espais i dissenyar nous mecanismes de participació ciutadana. El panorama era clar: existia un decreixement de la legitimitat i una apatia creixents per part de la ciutadania enfront d’unes institucions reduïdes a simples mecanismes de selecció d’elits i una democràcia reduïda a un mer acte procedimental periòdic.

Al seu torn, la participació representativa semblava un cul-de-sac. Les minories mai acabaven de ser ateses, els grups de pressió, organitzats o mediàtics estaven sobrerepresentats i els espais de discussió es convertien en un teatre burocràtic. Si bé hem recorregut un període institucional curt, les pràctiques concretes i les tendències generals poden començar a donar-nos dades sobre si aquest límit de la representació ha estat superat o, com a mínim, posat en crisi.

En aquesta sessió, volem abordar aquestes qüestions amb les següents preguntes: Quines possibilitats concretes existeixen per pensar i dur a terme formes d’acció política desintermediada? Quin paper juguen realment les noves tecnologies per articular una democràcia directa a gran escala? Quins límits legislatius han trobat les pràctiques socials que han buscat superar el sostre de les institucions representatives? Poden revertir-se, canviar-se o burlar-se aquests marcs legislatius? Davant la crisi de representació, quin paper poden jugar les candidatures del canvi?

Materials:

Francisco Jurado Democracia 4.0: desrepresentación en el voto telemático de las leyes i La desrepresentación política. Potencialidad de internet en el proceso legislativo.

3ª SESSIÓ | La democràcia dels qualsevol: conflictes locals i contrapoders

Data: Dijous 12 de Maig (19h-21h)
Lloc: La Hidra Cooperativa (C/Sant Vicenç, 33. Barcelona)
Introdueix: Enric Pons | grup promotor dels Observatoris Ciutadans Municipals i Simona Levi | fundadora i membre de X.net i del Partit X

Presentació: S’ha parlat molt sobre la necessitat de mantenir contrapoders ciutadans o estructures que mantinguin distància crítica amb les institucions governamentals. Aquests contrapoders ciutadans poden ser la garantia d’una forta participació “des de a baix” que faci desaparèixer la divisió entre societat política i societat civil, entre moviments i institucions. A partir d’aquest plantejament, l’Estat, en les seves diferents escales, no seria tant una xarxa, com el producte d’una contínua relació social conflictiva.

La hipòtesi de fons seria que no hi ha democràcia sense contrapoders, que no hi ha democràcia sense el poble-vigilant, sense el poble-veto, sense el poble-jutge. Però, què són avui els contrapoders?, com es poden articular en tensió amb l’institucional?. Creiem que solament les pràctiques poden resoldre aquestes preguntes. Abans i després del 15M, han sorgit dispositius que busquen facilitar el control i la fiscalització de la cosa pública, garantir la separació de poders així com activar mecanismes legals i drets que havien estat menyspreats.

En aquesta sessió, prendran principal protagonisme els Observatoris Ciutadans Municipals i les pràctiques de producció i gestió distribuïda que funcionen com contrapoders permanents de les institucions públiques. Posarem especial èmfasi en les seves formes d’organització, les estratègies per dialogar, influir o dissentir amb la pràctica institucional, així com els reptes i límits que l’actual cicle pot comportar.

Materials:

Enric Pons: presentació de l’Observatori Ciutadà Municipal de Barcelona

4ª SESSIÓ | La “nova participació”: propostes des de governs municipals

Data: Dimecres 18 de Maig (19h-21h)
Lloc: La Hidra Cooperativa (C/Sant Vicenç, 33. Barcelona)
Ponents: Gala Pin |regidora de Participació de l’Ajuntament de Barcelona. Claudia Delso |regidora de participació ciutadana de Marea Atlàntica a Coruña. Representant de Participació de Badalona (per confirmar)

Presentació: L’arribada als governs municipals de candidatures sorgides a partir de mobilitzacions ciutadanes ha donat nova visibilitat als espais de participació ciutadana. Plens oberts a la ciutadania, pressupostos participatius, consultes municipals i la *municipalización de serveis són algunes de les propostes que es plantegen. L’objectiu, una vegada més, és retornar a la ciutadania parteix del poder atorgat als càrrecs electes, establint així un model més just de relació entre administració i ciutadania com a resposta a la creixent demanda d’aprofundiment democràtic.

L’experiència i pràctiques acumulades al llarg del cicle 15M han estat fonts de sabers que han alimentat les estratègies comunicatives i organitzatives de les noves plataformes electorals. Així mateix, és d’esperar que alguna cosa similar ocorri a les àrees municipals de participació. Els canvis més *disruptivos és probable que provinguin dels sabers i metodologies sorgides de pràctiques *tecnopolíticas i dels processos col·lectius a l’espai urbà. Ja hi ha alguns exemples, però tot està per venir.

Aquesta sessió comptarà amb regidors/assessoris d’àrees de participació de les diferents candidatures municipalistes al govern amb l’objectiu d’obrir un debat sobre les eines, fórmules i accions que s’estan implementant per democratitzar les institucions. La sessió no buscarà que s’expliquin els programes de cada àrea, sinó obrir debat sobre els canvis, reptes i dificultats en les formes previstes de participació a partir de l’acció municipal.

5ª SESSIÓ| Autogovern: aprendre d’experiències històriques

Data: Dijous 26 de Maig (19h-21h)
Lloc: La Hidra Cooperativa (C/Sant Vicenç, 33. Barcelona)
Introdueix: Montse Galcerán | catedràtica de filosofia i regidora de l’Ajuntament de Madrid

Presentació: Els canals democràtics d’obertura a la participació de la ciutadania encara estan molt vinculats a la perspectiva de la representació. Perd sentit parlar de democràcia participativa i de noves formes de participació si ens limitem a treballar en l’estret camp institucional o en com millorem els canals de relació-interacció entre institucions político-representatives i societat.

Enfront de la idealitzada “autonomia de lo polític”, és important ampliar la possibilitat de pràctiques d’autogovern, la capacitat d’una forma social donada per crear les seves institucions, governar-se i ser part de processos polítics vius. Aquelles pràctiques que es produeixen fora de l’institucional i que –i això també és una eterna promesa– garanteixen una democràcia real. Hi ha diversos recorreguts polítics i històrics que ens parlen d’aquestes possibilitats, que mostren una realitat empírica on s’han pensat i practicat processos d’autogovern.

L’objectiu d’aquesta sessió és aprofundir en la idea d’autogovern a partir d’experiències històriques concretes com a concepte i pràctica diferenciada de la participació institucional. Com, quan i baix quines condicions socials i culturals sorgeixen aquestes pràctiques d’autogovern? És possible articular-les amb una forma institucional municipal? Quins reptes planteja aquesta possibilitat en l’actual configuració de la política institucional?

Materials:

Hipótesis democracia. Quince tesis para una revolución anunciada. Emmanuel Rodríguez. Traficantes de sueños.

6ª SESSIÓ| La comunalització d’allò públic: radicalitat democràtica o una nova tercera via?

Data: Dijous 2 de juny (19h-21h)
Lloc: La Hidra Cooperativa (C/Sant Vicenç, 33. Barcelona)
Introdueix: David Algarra | Autor del llibre “El comú català, la història dels que no surten a la història”. Mauro Castro | Membre de la Hidra Coop.

Presentació: Durant els últims anys, estirant d’un fil comunal ja existent en la història de moltes ciutats, s’ha recuperat la possibilitat de pensar més enllà de l’Estat i el mercat a partir dels béns comuns. Per béns comuns s’entenen una sèrie de recursos bàsics per a la subsistència material i la reproducció social, que són gestionats per comunitats actives que produeixen les seves normes d’autogovern. Amb més o menys relació amb l’administració pública, amb més o menys capacitat per incidir en les normes que influeixen en els usos socials dels recursos urbans, amb més o menys tensió amb la realitat institucional existent.

Si pensem que la gestió col·lectiva d’allò públic exigeix canviar les formes de la institució, obrir nous canals i espais de diàleg entre moviments, ciutadania i administració, les pràctiques comunals han de prendre un paper rellevant. A Catalunya, existeixen formes i pràctiques ancestrals d’autogovern local, lligades a la gestió comunal de recursos. En aquests anys de crisis a Barcelona, la cooperació entre govern i comuns a escala municipal, ha partit de la prerrogativa de dinàmiques conflictives que han imposat, des de a baix, pràctiques com la cessió de béns immobles per a la seva autogestió, la necessitat de garantir drets fonamentals (recollits en les constitucions, però desatesos per lo públic-estatal) així com altres formes de materialitzar el dret a la ciutat.

Això ens pot conduir a pensar que la comunalització d’allò públic és una via possible per anar dissenyant una democràcia radical que hibridi la garantia de drets a través d’instruments públics amb la gestió comunitària de recursos. I des d’aquesta experimentació, anar sedimentant pràctiques público-comunitàries, en un procés no mancat de tensió i contingències.

Però això també obre molts interrogants que volem afrontar en aquesta sessió: Podem imaginar un bé o servei, o millor, una producció social que no estigui governada per un règim jurídic públic ni privat? Pugues això suposar un buidatge d’allò públic? Pot obrir una nova “tercera via” on no tots els drets estan garantits i on el mercat trobi nous nínxols de mercat? La comunalització d’allò públic radicalitza les pràctiques democràtiques o extreu responsabilitat de la seva funció pública al govern municipal?

Materials:

Llibre “El comú català. La història dels que no surten a la història”. Capítuls: L’autogovern popular y El comunal.
Comunes urbanos en Barcelona. OMB

7ª SESSIÓ| Remunicipalitzacions: la gestió público-comunitària de serveis públics

Data: Dijous 9 de juny (19h-21h)
Lloc: La Hidra Cooperativa (C/Sant Vicenç, 33. Barcelona)
Introdueix: Miriam Planes | Portaveu de ‘Aigua és Vida’. Joan Gaya | comissionat de l’aigua a l’Ajuntament de Terrassa.

Presentació: Després de gairebé dues dècades de privatització generalitzada de serveis públics, una tendència contrària ha sorgit en ciutats de tota Europa. Alguns municipis han intervingut sobre els serveis privatitzats, posant fi a la “col·laboració” públic-privada que es va imposar com a model més “eficient” i “eficaç” sota la influència de l’anomenat New Public Management.

Aquest moviment de re-municipalització és el resultat d’una profunda insatisfacció amb els resultats del paper del sector privat en la provisió de recursos bàsics. I no menys important, la municipalització de serveis il·lustra el desig de la ciutadania d’obtenir una major influència sobre la política per a la gestió democràtica dels béns comuns. Aquesta recuperació de la provisió de serveis suposa la implementació de nous òrgans de decisió i gestió participada a partir de pràctiques compartides i democràtiques. Alguns serveis públics passen a ser gestionats per experts representants de la municipalitat al costat de representants dels usuaris, els treballadors i dels moviments socials.

Podem pensar aquest procés com unes proves de funcionament d’institucions público-comunes, és a dir, com a procediments i maneres de fer que, en primer terme, permeten posar en crisi les estructures institucionals existents, i al seu torn, mostren una institucionalitat que combina elements de representació, participació i autogovern. L’objectiu d’aquesta sessió és abordar totes aquestes qüestions a partir del moviment en defensa de l’aigua i les possibilitats de dur a terme la seva re-municipalització en contextos propers.

Materials