1. Àudios del curs
3. Presentació
El cicle electoral, i en particular la campanya del 27S, van desencadenar una batalla per aconseguir els vots de les perifèries metropolitanes de Catalunya. En el fragor del debat sobiranista, forces de divers signe van intentar apel·lar als sectors més desafectes al projecte independentista. Es van posar en joc tant imatges preconcebudes de la “cultura” d’aquests espais com interpretacions de les demandes dels seus habitants. Del “cinturó vermell” a “els charnegos”, de “la Catalunya diversa” a “les choni”: les metàfores es van reproduir de manera insistent. No obstant això, la realitat que s’amaga darrera d’elles es resisteix a la caricatura. Lluny del focus mediàtic, gairebé entre bambolines, el territori metropolità segueix bullint, escrivint la seva pròpia història.
Treballem amb una hipòtesi nítida: el futur de la “gent comuna” i la batalla per la famosa “centralitat” política –en altres paraules, per l’hegemonia- passa per les anomenades perifèries. Ho sabia bé la generació de lluitadores que va donar llum al moviment obrer, i que es va inventar allò de “l’orgull de barri”, allà pels anys 70: no hi haurà revolució democràtica com la que es va imaginar el 15M sense un subjecte polític que incorpori tant al veí de l’Eixample com al de Ciutat Meridiana. Retornar el centre a la perifèria. Entendre que al territori metropolità ens ho juguem tot. Ni més ni menys que a això aspira aquest curs.
Al llarg de 5 sessions, tractarem d’abordar la realitat dels barris en tota la seva complexitat, descobrint que en ells s’hi juguen assumptes fonamentals pel bé comú. Dibuixarem un mapa de la desigualtat al territori, amb la finalitat de comprendre per què certes zones s’empobreixen més que unes altres; posant el focus sobre la seva composició social i les noves formes d’explotació. Repassarem les polítiques públiques i els discursos dominants que han pretès governar aquesta desigualtat, tractant de contenir els grinyols d’un cos social cada vegada més esquerdat. Tot això sense deixar de prestar atenció a com pensen i operen els propis veïns, amb especial atenció a les estratègies de resistència organitzada en marxa. Finalment, celebrarem una sessió extraordinària en la qual, junt amb diversos col·lectius, traçarem els possibles passos a seguir per a una agenda del veritable assalt institucional.
4. Programa del curs
1ª SESSIÓ | La geografia de la desigualtat a la regió metropolitana.
- Data: Dijous 18 de febrer (19h-21h)
- Lloc: La Hidra Cooperativa (C/Sant Vicenç, 33. Barcelona)
- Introdueix: Oriol Nel.lo
Presentació: S’han fet més riques les zones benestants, i més pobres els barris obrers? per què? i en quina mesura? L’anomenada crisi sembla haver aguditzat les diferències entre centre i perifèria, una cosa que d’altra banda no resulta gens nova. En aquesta sessió abordarem com emergeixen històricament els barris de la perifèria metropolitana, i les diverses fases de suburbanització fins avui. Es tractarà de delinear la geografia de la desigualtat social, mapejar la segregació urbana i valorar els seus efectes en el cos social. A partir d’una rica presentació de dades empíriques, es plantejarà un debat sobre les polítiques públiques existents i les possibles iniciatives comunitàries davant la segregació urbana.
2ª SESSIÓ | Proletaris o propietaris? La financiarització de la vida quotidiana.
- Data: Dijous 25 de febrer (19h-21h)
- Lloc: La Hidra Cooperativa (C/Sant Vicenç, 33. Barcelona)
- Introdueix: Jaime Palomera i Carlos Macías
Presentació: Si hi ha un tret que diferencia a les classes populars catalanes i hispàniques de les seves homònimes europees és l’habitatge en propietat. Es tracta sens dubte d’un element central per entendre el desenvolupament de l’economia política urbana des dels anys 60. D’una banda, la compra de la casa juga un paper central en les estratègies de reproducció de les llars: patrimoni familiar i inversió al mateix temps, és la cola amb la qual s’ha construït el mite de la classe mitjana. D’altra banda, l’extensió de la propietat als estrats populars és un dels eixos sobre els quals el capitalisme financer s’ha vertebrat, acabant per penetrar en gairebé totes les esferes de la vida social. En aquesta sessió analitzarem les dinàmiques socials que han alimentat el laboratori d’explotació financera que és avui el cinturó vermell: mercantilització de la vida quotidiana, polarització interètnica i revolució residencial. També ens preguntarem en quina mesura la PAH suposa la creació d’un subjecte polític capaç de curtcircuitar aquestes lògiques, abordant tant els obstacles com les potencialitats.
3ª SESSIÓ | El “Procés” i els altres catalans
- Data: Dijous 3 de Març (19h-21h)
- Lloc: La Hidra Cooperativa (C/Sant Vicenç, 33. Barcelona)
- Introdueix: Antonio Santamaría
Presentació: No és cap secret que el cinturó industrial mai va tenir un fàcil encaix al programa de reconstrucció nacional que va seguir a la Transició. Des dels temps del Pujolisme, la cultura oficial (fer país) i les seves institucions s’han vingut dissenyant a imatge i semblança de les classes mitjanes, liberals i menestrals. Això convida a preguntar-nos: la majoria invisible que viu als barris, va deixar en algun moment de ser ‘els altres catalans’? Segurament si alguna cosa caracteritza a la realitat catalana és que la desigualtat de classe se superposa i entrellaça amb una diferència ‘cultural’ que s’expressa a través de trets distintius, com la llengua o certes tradicions. En aquesta sessió ens preguntarem quins són els aspectes identitaris que caracteritzen als barris populars i a quines lògiques responen, la qual cosa al seu torn permetrà reflexionar sobre quin tipus de cos polític s’ha vingut construint des de la transició.
4ª SESSIÓ | Quinquis i chonis: la demonització de la classe obrera
- Data: Dijous 10 de Març (19h-21h)
- Lloc: La Hidra Cooperativa (C/Sant Vicenç, 33. Barcelona)
- Introdueix: Núria Alabao i Manuel Delgado
Presentació: L’estigma territorial té el seu correlat en les representacions dels habitants de les perifèries metropolitanes. Als anys 80, el “quinqui” va marcar el procés de transició institucional i d’integració en l’imaginari europeu de modernitat. Avui, la classe treballadora, després de les reconversions industrials i precarització del mercat laboral, ha estat el blanc perfecte per a la construcció d’un relat estigmatitzador –amb el seu corresponent correlat al territori–. En paraules d’Owen Jones, com més desigual és la societat, més necessites demonitzar a la classe treballadora per justificar-ho.
Informatius, sèries i productes com Gran Hermano són els grans creadors de la imatge de les chonis i canis, que a més s’arrelen en prejudicis que formen el substrat de les classes mitjanes responsables d’aquestes representacions. Com s’han configurat aquestes representacions a Espanya, però també a Catalunya? A quines mutacions culturals i polítiques corresponen? Quina capacitat tenen els habitants dels barris obrers de contrarestar aquestes representacions?
5ª SESSIÓ | Construir Barri. Més enllà de la ‘convivència’ i l’estigma
- Data: Dijous 17 de Març (19h-21h)
- Lloc: Ateneu Popular 9 Barris (C/Portlligat, 11-15, Barcelona)
- Introdueix: Hidra Cooperativa i membres de l’ Ateneu 9barris
Presentació: En aquesta sessió abordarem els tipus de conflictes que travessen els barris populars, prestant atenció a com es construeixen des de dins (relacions quotidianes que estructuren l’espai de vida) i des de fora (formes de governança). Quan parlem de conflictes, plantegem que aquests existeixen en dues vessants. D’un costat hi ha la producció quotidiana d’estigma i la denigració horitzontal (guerres de pobres), regulats i amplificats per polítiques que emfatitzen la ‘seguretat’, el ‘civisme’ i ‘la convivència’. D’altra banda no deixen d’emergir noves formes d’organització als barris, que plantegen possibilitats per a una lluita de classe entorn dels béns comuns i els drets socials.
