Compartim vídeo de la sessió “El mientras tanto como herramienta de transformación urbana: oportunidades y límites” (desembre 2014). Aquesta taula de debat sobre les possibilitats de canvi i experimentació institucional en la gestió d’espais urbans va formar part de les jornades de la UIMP titulades “La utilització temporal dels buits urbans” dirigides per Judith Guifreu i Manu Fernández. La Hidra Cooperativa vam tenir l’oportunitat de participar durant aquesta sessió conjuntament amb Carles Baiges (LaCol), Diego Peris (Todo por la Praxis) i Xavier Matilla.
La reflexió que vam voler oferir sobre la cessió temporal de buits urbans es pot resumir amb un parell d‘ idees. Per un costat, si bé el marc d’actuació pública sota el paraigua del mentrestant és una via per a experimentar models diferents de gestió d’espais urbans, els costos comunitaris necessaris per a mantenir la seva activitat no es tenen en compte. El moment efímer que pot suposar el mentrestant pot tenir uns costos institucionals reduïts, però uns costos comunitaris elevats a causa de la necessària inversió de capital social de les comunitats, de temps de treball voluntari, de diners per a pagar llicències d’activitats, de temps invertit en informes d’avaluació, etc.
Això obre el dubte sobre si aquest tipus d’accions institucionals afavoreixen l’apoderament comunitari o si en el fons afavoreixen la gestió del conflicte i la sobreexplotació de recursos comunitaris que podrien ser la base per a produir formes d’organització social autònomes i innovadores.
La segona idea està més centrada en la realitat empírica que es viu als diferents projectes que estan dintre del Pla Buits d’Habitat Urbà (Ajuntament de Barcelona). Es tracta de la poca capacitat per a produir canvis institucionals efectius i que tinguin impacte sobre les condicions materials d’aquest tipus de gestió comunitària. Creiem que el repte polític no és poder fer ús d’espais públics en desús, sinó consolidar fórmules jurídiques i administratives que garanteixin condicions materials emancipadores com, per exemple, règims de tinença comunitaris alternatius als existents.
Una gestió comunitària dels recursos no només necessita formes de fiscalització i de control públic, sinó també garanties jurídiques sobre l’ús, accés i propietat dels recursos que es gestionen per a poder treballar amb autonomia i amb suficient poder efectiu de negociació.
Tot i aquestes premisses crítiques, creiem que és necessari poder experimentar models de gestió diferents en l’actual canvi d’època, però sobretot, poder produir nova institucionalitat i canvis en les relacions de poder. La sessió ens va ser molt i molt útil per a aprendre de l’experiència concreta dels companys de taula i d’un públic molt actiu.
