1. INFORMACIÓ BÀSICA

2. PRESENTACIÓ

El somni humit del liberalisme era que el mercat s’autoregula a partir d’una llei pròpia: l’oferta i la demanda. Gairebé un segle després, veiem a liberals demanant descaradament la intervenció estatal en forma de transacció de diner públic al mercat, o a les seves butxaques, per salvaguardar el seu benefici. Resulta que la mà invisible era l’Estat. 

L’aliança entre l’Estat i Capital no és res nou. L’Estat mai ha sigut neutre en el repartiment i expropiació dels recursos col·lectius. La crisi del 2008 i, més recentment, la Covid-19, han servit per posar a la llum la barra lliure cap al sector privat, que ha suposat el desmantellament d’un aprimat Estat del Benestar, i la transacció de diners públics per salvar els interessos de l’Ibex 35 i de l’oligarquia econòmica. Ho vam veure el 2008 amb la creació de la Sareb i, actualment, amb la informació que anem rebent sobre els fons Next Generation. Milers de milions d’euros a repartir per a la reconversió de l’economia espanyola en economia verda sota criteris i mecanismes poc clars. 

Però, és aquest l’únic rol que l’Estat pot adoptar? És possible un marc legal i conceptual que reconegui i impulsi una col·laboració públic-comunitària amb valors com l’interès comú, la proximitat, la participació i el no lucre? 

El nou municipalisme o la nova política tenia un repte important: la creació d’una nova institucionalitat democràtica. No es basava en una qüestió de representació, de gestió pública o de bon govern. Governar als ajuntaments suposava fer política i ampliar els marges de la democràcia local. Des d’aquesta perspectiva, i situant-nos en la lògica del municipalisme llibertari i de la democràcia radical, creiem que hi ha camí per recórrer en l’aliança entre institucions públiques i institucions d’acció col·lectiva. 

Les jornades volen plantejar un debat sobre com construir aliances entre l’administració pública i el sector productiu, social i comunitari. Que no només anunciïn la voluntat de desenvolupar polítiques públiques, sinó que impliquin un canvi en l’organització social i econòmica, que forçosament ha de passar per una redistribució dels recursos i una nova governança urbana amb mecanismes de transparència i democràcia.

3. PROGRAMA

3.1 L’Aliança Públic-privada (online)

Existeix un capitalisme que puguem denominar com a “espanyol”? Com s’ha construït, quines són les seves característiques i quines han estat les conseqüències d’aquest model econòmic? Com s’han ‘reinventat’ les grans companyies espanyoles per a poder sostenir els seus beneficis? El capitalisme està en crisi? 

La posició perifèrica dins les relacions de poder europees i la complicitat entre Estat i una trentena d’empreses transnacionals dins del mercat global en sectors associats als serveis, ha definit un sistema econòmic amb marca pròpia. El resultat és un model basat en l’especialització financer-immobiliària i turística. Però tot indica que estem en un moment de declivi i transició. 

En l’obertura de les jornades volem situar quines són les característiques d’aquest model espanyol i de la crisi sistèmica que arrossega. Analitzarem també la seva reconfiguració dins del marc dels Pactes Verds i la suposada reconversió econòmica, que afegeix al creixement sostingut adjectius com ‘sostenible’, ‘inclusiu’ o ‘verd’.  Tot apunta a una nova reinvenció de les fórmules de col·laboració públic-privades en el nou marc del Pacte Verd Europeu. 

10:15-11:15h – Com s’ha construit el capitalisme espanyol?

• Erika González és coautora del llibre A dónde va el capitalismo español (Traficantes de Sueños, 2019). Investigadora del Observatorio de Multinacionales de Latinoamérica (OMAL). 

11:30-12:30h – Com opera l’aliança públic-privada en el capitalisme verd?

• Rubén Martínez Moreno és soci fundador de La Hidra Cooperativa. Participa en la recerca finançada per La Hidra i de pròxima publicació La solució verda. És el Green New Deal la resposta a la crisi global?  

3.2 La solució Públic-comunitària (online i presencial)

16h-17:45 – Taula rodona: Quines fórmules de col·laboració públic-comunitàries tenim per canviar el mercat de l’habitatge?

L’habitatge ha estat la pedra angular del capitalisme espanyol. Primer, a través del negoci hipotecari. Posteriorment, i resultat de l’esclat de la bombolla immobiliària, amb l’especulació del lloguer a través del built to rent, o d’habitatges residencials destinats al mercat turístic. En aquesta nova expansió de la crisi, augmentada pel context Covid-19 i la crisi ecològica, sembla que el miracle econòmic es donarà en la rehabilitació energètica dels edificis. Més que salvar-nos del canvi climàtic, pot servir per salvar a les empreses constructores i a les multinacionals que han vist com perillava el negoci immobiliari. 

Davant d’aquest context, podem plantejar altres polítiques públiques que canviïn les regles del joc immobiliari i que apostin per l’habitatge com un bé comú i no un bé especulatiu? No és una qüestió senzilla, però hi ha alguns exemples que dibuixen horitzons possibles. En aquesta taula hem volgut dialogar amb diferents actors que provenen de moviments socials, administracions locals i tercer sector, sobre quines fórmules de col·laboració públic-comunitàries podem activar per intervenir en el mercat de l’habitatge. 

Ponents de la taula: 

• Lali Daví – Membre de la Sectorial d’habitatge de la XES i de la Fundació La Dinamo  
• Xavier Mauri – Director general de la Fundació Hàbitat 3
• Marta Ill Raga – Membre del Sindicat de Llogateres de Catalunya 
• Xavier Anzano Bergua– Director d’Habitatge a Prat Espais i col·laborador docent a la UOC 

• Moderació: Jaime Palomera Zaidel. Soci de La Hidra Cooperativa

18h-19:45 – Taula rodona: Com fer efectiva la col·laboració públic-comunitària?  Marcs, eines i mètriques possibles

És possible una nova governança urbana basada en la  redistribució dels recursos i en la creació d’institucions públic-comunitàries? Unes institucions públic-comunitàries que gestionin els serveis i les infraestructures públiques, que recuperin el motor cooperatiu de la societat i  que construeixin, en la pràctica, una vida en comú.  

Si alguna cosa hem après del llegat del municipalisme radical, és que el dret es fa amb la pràctica. Una pràctica que modifica i amplia la norma a partir dels drets conquistats. Exemples d’això en són la Gestió Cívica o la concessió a 50 anys a Can Batlló. Altres propostes estan sobre la taula, com la Llei per una Economia Social i Solidària, que obre nous marcs de col·laboració entre allò públic i allò social. També el debat entorn de com desenvolupar polítiques de transició ecològica que no reprodueixin les desigualtats en l’accés i distribució dels recursos del sistema capitalista actual. 

Aquesta taula vol abordar possibles fórmules de col·laboració entre Estat i economia social que imaginin noves institucions públic-comunitàries. Comptarem amb quatre ponents que aportaran mirades i propostes concretes des de diferents àmbits i experiències. 

Ponents de la taula: 

• Ivan Miró. Soci de La Ciutat Invisible i membre de la Comissió de Formació i Publicacions de la XES 
• Blanca Bayas. Investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització
• Lourdes Berdié. Membre de la Xarxa de Sobirania Energètica
• Mauro Castro. Investigador i soci de La Hidra Cooperativa

• Moderació: Laia Forné Aguirre. Sòcia de La Hidra Cooperativa