1. Àudios del curs
2. Presentació
Qui mana? qui governa? qui decideix sobre els problemes comuns? Aquestes són les preguntes clau que ens fem els que volem diluir les relacions de poder hegemòniques. Però no tenen una resposta fàcil ni tampoc hem trobat un manual d’instruccions sobre què fer. Aquest és el motiu pel qual llançem aquest nou curs de nocions comuns.
D’una banda, encara que formalment el poder polític rau a les institucions democràtiques, des de sempre s’ha reconegut la necessitat de mirar els interessos d’importants grups econòmics, un poder en l’ombra amb gran capacitat per condicionar el nostre destí. És el que popularment rep el nom de “la llotja del Camp Nou”, referint-se a la participació del poder econòmic en les decisions públiques o la influència determinant del què s’ha anomenat “les cent famílies”.
D’altra banda, en repetides ocasions s’ha perdut de vista la dinàmica política que ha impulsat el desenvolupament de les ciutats en les últimes dècades, restringint el focus d’anàlisi al paper del govern local. Amb això, ha tendit a obviar-se el sorgiment d’institucions o autoritats especials que operen independentment dels governs municipals i que compten amb una gran capacitat fiscal, administrativa i política.
En diverses ciutats aquestes autoritats especials o ‘governs ocults’ arriben fins i tot a gestionar més recursos que els propis municipis, les responsabilitats dels quals es limiten cada vegada més al proveïment de serveis bàsics. Parlem d’institucions público-privades involucrades en el desenvolupament urbà (Foment de Ciutat Vella), d’organismes encarregats de la gestió del turisme (Turisme de Barcelona) o d’autoritats especials encarregades de l’administració d’equipaments específics de la ciutat (La Fira, El Port, Consorci de la Zona Franca).
En aquest curs explorarem la naturalesa, causes i efectes de la connivència entre el poder polític i el poder econòmic, els principals lobbies i la creixent influència dels actors privats al govern, i el destí de la nostra ciutat a partir d’experiències concretes. Posarem una mica de llum sobre els poders ocults que ens governen a l’ombra.
3. Programa del curs
1ª SESSIÓ | La casta catalana: qui són y com actuen.
- Data: 19/11/2016
- Lloc: La Hidra
- Ponent: Rafa Burgos, historiador, guía y periodista autor de “Crema Catalana” (Icaria, 2014) y “La casta. Quienes son y cómo actúan” (Ed. El Viejo Topo, 2015)
La metàfora de l’oasi català ha fet fortuna. Però no com a sinònim de bon govern, tal com va ser presentada en els seus orígens, sinó com a expressió per descriure la feliç convivència burgesa, i l’entente cordiale entre el món de la política, l’economia i la societat civil de les tradicionals famílies que han tallat el bacallà a Barcelona des del naixement de la burgesia. “Som uns quatre-cents i sempre som els mateixos”, deia Félix Millet per referir-se al grup de persones que freqüentaven les entitats que conformen el vèrtex superior de la piràmide civil barcelonina.
En aquesta sessió abordarem el paper de les elits que mouen els fils, les famílies, les institucions, els espais de sociabilitat i els cercles de poder a l’ombra que formen part del particular “capitalisme familiar” català.
Materials per a la sessió:
- Las buenas familias de Barcelona: historia social del poder en la edad industrial, McDonogh Barcelona, 1989, “De la família a la oligarquía” (courtesy: compañeros del OACU)
- Monogràfic Revista Carrer: Ciutat i poder Qui mana a Barcelona?
2ª SESSIÓ | La corrupció i el capitalisme familiar, rendista i concessional
- Data: 26/11/2016
- Lloc: La Hidra
- Ponent: Gemma García, periodista integrant de la Directa y autora del llibre “Els senyors del boom” (Saldonar, 2014).
Fa ja alguns anys que es ve percebent amb claredat al nostre país un important problema de corrupció política associada a l’activitat urbanística, a la licitació d’obra pública i les concessions per a la gestió privada de serveis públics, i a l’ús de subvencions i ajudes públiques.
En aquesta sessió abordarem els condicionants d’aquesta “corrupció sistèmica” que ve definida per les característiques d’un capitalisme familiar, d’amiguets, concessional i rendista, posant el focus especialment en el binomi urbanisme-corrupció i les causes que expliquen el seu elevat grau d’incidència en aquests anys.
Materials per a la sessió:
- “Els senyors del boom”. (Saldonar, 2014). Reseña del libro
- Entrevista a Gemma Garcia Fàbrega a La calamanda express
- Artículo de opinión de Antón Costas en El País. Exceso de capitalismo concesional y rentista
- Llumsitaquigrafs: Corrupció: de l’omertà a la ruptura democràtica
3ª SESSIÓ | El Port de Barcelona, un laboratori neoliberal
- Data: 03/12/2016
- Lloc: La Hidra
- Ponent: Daniel Jiménez, advocat especialista en dret urbanístic i col·laborador de la Plataforma Defensem el Port Vell i un representant de la lluita dels estibadors portuaris.
El Port de Barcelona, una de les principals portes d’entrada tant de mercaderia com de turistes a la ciutat, genera un impacte econòmic que gairebé aconsegueix el 5% del PIB total de Catalunya. No obstant això, aquesta infraestructura econòmica fonamental opera de forma particular. Des del seu naixement com a Junta d’Obres del Port per gestionar l’ampliació fins a l’actualitat, l’Autoritat Portuària de Barcelona s’ha convertit en un poder dins de la ciutat; un poder autònom i opac, amb una agenda i objectius propis que repetidament han generat xocs i conflictes amb la ciutat.
En aquesta sessió analitzarem el funcionament d’aquest enclavament a partir del coneixement situat que s’ha anat generant en dos moviments ciutadans: la lluita obrera dels estibadors i la movilització veïnal contra les transformacions del Port Vell.
Materials per a la sessió:
- Monogràfic en la Revista Carrer de la FAVB: El port, lluny de la ciutat.
- Article de Daniel Jiménez Schlegl: Notícies des del front (marítim)
- Revista Etcétera nº 10: Reconversión y lucha en los puertos ( diciembre 86)
4ª SESSIÓ | Qui fa la Smart city?
- Data: 17/12/2016
- Lloc: La Hidra
- Ponent: Gemma Galdón, investigadora i analista de polítiques públiques especialitzada en la vigilància, l’impacte social, legal i ètic de la tecnologia i les ciutats intel·ligents
En els últims anys hi ha hagut una clara aposta de l’Ajuntament de Barcelona per fer del nostre entorn urbà una “ciutat intel·ligent” de referència. Una “Smart City”, diuen els manuals del màrqueting urbà. Si abans van ser la cultura o la creativitat, avui aquest paper ha estat ampliat amb aquest nou model de desenvolupament urbà a través d’inversions i polítiques públiques que prometen apostar per la sostenibilitat mediambiental, la participació i el desenvolupament tecnològic.
Però, què és i en què consisteix exactament la Smart City? qui són els seus principals beneficiaris? quines empreses estan darrere del seu desenvolupament i quin entramat institucional li fa d’embolcall? és una oportunitat per a un nou urbanisme ciutadà?
Materials per a la sessió:
- ¿‘Smart cities’ sin futuro? Por Gemma Galdón Clavell en Metropolis Barcelona
- Reflexiones entorno la Smart city. Blog de la Trama urbana
5ª SESSIÓ | La Caixa: negoci privat, despossessió pública
- Data: 17/12/2016
- Lloc: La Hidra
- Ponent: Albert Recio, economista y miembro de la FAVB
La Caixa, ara CaixaBank, és el símbol del poder financer i econòmic a Catalunya. Un poder amb un radi d’acció que s’estén molt més enllà del propi àmbit de les finances, i que enfonsa les seves arrels en el control d’aspectes clau de la vida econòmica i política de la ciutat.
D’una banda, a més de ser l’entitat financera líder és un dels principals grups industrials del país i controla bona part dels serveis essencials de la comunitat (energia, aigua, mobilitat, mitjans de comunicació, habitatge, sanitat, infraestructures…etc). A més, té una gran capacitat d’influència a través del poder econòmic de les seves empreses, els seus vincles amb mitjans de comunicació, partits polítics i, fins i tot, amb la Casa Reial.
Al final d’aquesta sessió dedicarem una estona a fer una valoració del curs i a compartir possibles línies de treball futures, així com els reptes que ha d’afrontar una agenda de recerca militant sobre les oligarquies de la ciutat.
Materials per a la sessió:
- Albert Recio a la Revista Mientras Tanto: La Caixa: negocio privado, desposesión pública
- Entrevista a Francesc Sanuy, ex-conseller de la Generalitat: ‘La Caixa és un monstre que parasita i vampiritza’
