De l’Estat neoliberal a l’Estat comunal?

1. Àudios del curs

2. Presentació

Des de la Transició fins aquí, la qüestió de l’Estat havia quedat progressivament arraconada en els discursos de canvi. Avui, des que les opcions institucionals han cobrat importància torna a ser imprescindible la seva discussió. “Aparell burgès que reprodueix la dominació de classe”, “producte de les relacions socials del capital”, “òrgan de regulació social a través del mercat”, “garant de drets socials”, totes aquestes han estat formes de descriure’l al llarg de la història. Però cal afinar les anàlisis per adequar-les a les noves realitats i a les actuals necessitats d’intervenció política.

L’Estat ha estat analitzat com a problema i com a solució. I ha estat totes dues. No és el mateix Estat el que va acompanyar la fundació del capitalisme, que el que va donar lloc als pactes entre capital i treball després de la Segona Guerra Mundial, ni l’Estat postcapitalista -encara per inventar- tindrà la mateixa forma que el neoliberal. Com a producte històric que és, no es pot parlar d’ell sense tenir en compte el moment i el territori en el qual pren forma. En els moments revolucionaris, l’Estat, més que desaparèixer, ha estat reimaginat, redissenyat i reorientat. Què és avui l’Estat? Quin Estat és desitjable? Quines revolucions necessitem per a què institucions? És possible un Estat que garanteixi el bé comú o el millor Estat és aquell que impulsa la seva pròpia dissolució?

Davant la brutal despossessió social que produeix el neoliberalisme, sorgeixen noves propostes de presa de l’Estat o el seu redisseny a partir de pràctiques comunitàries i cooperatives. La necessitat d’aturar els atacs a la vida que imposa l’actual règim capitalista en la seva versió neoliberal exigeix un canvi institucional radical. Les respostes polítiques que hi ha sobre la taula són múltiples i es mouen en diferents escales: la conquesta de l’arquitectura estatal en la seva dimensió europea, la constitució d’un nou Estat al sud d’Europa, la producció d’una xarxa de municipalismes pel canvi, la construcció d’ecosistemes cooperatius des dels barris, la reorganització del comú a partir del conflicte vida-capital. Aquestes hipòtesis a vegades es confronten i en altres són compatibles entre si, però conviuen en una mateixa conjuntura que tothom percep com històrica.

En aquest curs volem pensar totes aquestes qüestions a partir d’aquestes preguntes i altres que siguem capaços de formular entre totes: Com superar les línies de contenció de l’Estat capitalista? Prendre les institucions és prendre l’Estat? Quines noves formes d’institucionalitat i de producció del comú podem imaginar i com imposar-les? Quines ja s’estan produint? Com fer-les escalar?

3. Programa del curs

1ª SESSIÓ | L’Estat i la revolució, avui

Data: 10/06/2016
Lloc: La Hidar
Ponent: Emmanuel Rodríguez Instituto DM i Traficantes de Sueños

L’Estat ha estat el principi i la fi de l’esquerra del segle XX. Prendre l’Estat resultava equivalent a prendre el control dels comandaments del canvi social. Sense necessitat de repetir les deficiències del estatcentrisme de l’esquerra i dels repetits fracassos que des de la revolució bolxevic fins als processos d’alliberament nacional ha vingut recollint la “presa de l’Estat”, què podem recuperar d’aquesta política de «assalt als cels»per al segle XXI? Qualsevol que sigui la resposta haurà de partir, però, del que és l’Estat avui en dia: un conjunt d’institucions fragmentades, la unitat i sobirania de qual sembla avui cada vegada més precària davant l’ascens de poders i formes d’organització supra i extraestatals.

Text: Hipótesis democracia

2ª SESSIÓ | Cooperativisme per a un govern del comú

Data: 22/06/2016
Lloc: La Hidra
Condueix: Ivan Miró / Socióleg i cooperativista en La Ciutat Invisible

Si la democràcia l’entenem com un moviment per distribuir el poder social, polític i econòmic, hauríem de pensar que no hi ha justícia i igualtat garantida, sinó que hi ha processos de democratització enfront de les actuals pràctiques de reversió de les conquestes democràtiques. Els moviments populars, les xarxes produïdes des de baix i les lluites dels sense poder permeten sostenir la democràcia real, no qui governa l’Estat. Històricament, no només han existit moviments de resistència i defensa dels drets democràtics, sinó també moviments per produir institucions comunitàries i cooperatives. Les xarxes d’autogovern, de col·lectivització dels mitjans de producció, de cooperativisme en els àmbits productius, han estat i són vius exemples que han construït la història de Barcelona.La mercantilització i, cal no oblidar-ho, l’estatalització, han estat mals companys de viatge d’aquestes pràctiques de producció autònoma gestades des de comunitats que no només han defensat, sinó que s’han produït altres institucionalitats públiques possibles. Quin paper pren el cooperativisme davant els processos de neoliberalització urbana? Com s’imbriquen les pràctiques cooperatives d’escala local en una realitat d’escala continental?

Text: Ciudad Cooperativa VS Ciudad neoliberal

3ª SESSIÓ | La reorganització del comú a partir del conflicte vida-capital

Data: 30/06/2016
Lloc: La Hidra
Condueix Sandra Ezquerra / professora de sociologia en la U. Vic y feminista

Des de la dècada de 1970, l’economia feminista ha realitzat crítiques als plantejaments de l’economia, tant a la clàssica, com a la socialdemòcrata i fins i tot a la més ortodoxament marxista. Totes les tasques de reproducció social quedaven lluny d’aquests enfocaments, no només per confinar el treball de cures fora dels àmbits productius, sinó per tenir una visió limitada respecte fins on havia d’arribar el braç social de l’Estat. Moltes de les crítiques l’austericidi neoliberal, se segueixen llançant des del conflicte capital-treball. Crítiques que obliden que el nostre sosteniment material està directament relacionat amb el conflicte entre la lògica del benefici i la de la vida, amb totes aquelles condicions i tasques que fan la vida possible i pateixen els atacs de la mercantilització del tot social.

Com pensar una arquitectura institucional pública produïda a partir del conflicte capital-vida? Quin paper podrien prendre en aquesta nova realitat institucional experiències com els espais col·lectius de cures? Com potenciar pràctiques de col·lectivització de la producció i la reproducció sense que això sigui una excusa per deixar espai al mercat? És possible i desitjable un Estat comunal?

Text: Visiones feministas y anticapitalistas

4ª SESSIÓ | La independència de Catalunya en un capitalisme ingestionable: ¿Conquerir l’Estat per acabar amb ell?

Data: 07/07/2016
Lloc: La Hidra
Condueixen Josep Manel Busqueta y Pau Llonch / Seminari Taifa

L’Estat no és un lloc físic –el Parlament, el Congrés– ni una categoria professional –els jutges, els polítics-, ni un lloc geogràfic –l’Estat espanyol, la República Catalana–. Si entenem l’Estat com ho fa Pulantzàs, com una cristal·lització de les relacions socials pròpies del capital que li permet reproduir-se de forma ampliada, podrem anar més enllà de l’escleròtic esquema mecànic segons el qual la presa del poder precedeix a la transformació social, i en el cas que ens ocupa, també a la independència i la sobirania popular.

Hem de ser conscients que les relacions socials que defineixen les funcions de l’Estat s’articulen en diferents escales institucionals. Amb aquest marc es pot seguir defensant la conquesta de l’Estat? Què significa ser independent en l’actual fase de reestructuració del capitalisme postcrisi? Què ha de plantejar el Procés per dir-se realment sobiranista aquí i ara?

Text: “La independència en un capitalisme ingestionable”, Busqueta, Gordillo i Llonch en Crític.

5ª SESSIÓ | Debat: Més enllà de l’Estat-nació. Entre Europa i el municipalisme

Data: 14/07/2016
Lloc: La hidra
ParticipenIolanda Fresnillo Plataforma Auditoria del Deute
Oriol Costa. Professor de Relaciones Internacionales UAB

El que està succeint a Espanya i Catalunya no és sinó una revolta provincial. Sense negar que hi hagi oligarquies i burgesies nacionals i locals i fins i tot interessos nacionals, avui dia, el govern és un govern europeu i les instàncies de poder econòmic estan localitzades en una escala situada més enllà de l’Estat-nació. Per tant, no és possible pensar una transformació que impliqui una reordenació institucional i del poder a l’Estat Espanyol o Catalunya, sense confrontar l’ordenament europeu sortit de Maastrich. Una incipient xarxa de candidatures municipalistes ha impugnat -almenys en termes simbòlics determinades polítiques europees com el vergonyós tracte donat als refugiats o l’intent d’aprovació en secret del Tractat de Lliure Comerç i Inversió (TTIP).

El repte actual de les anomenades “ciutats del canvi” resideix en tenir la capacitat de proposar noves institucions de producció del comú i de redistribució del poder polític i econòmic metropolità. Com pensar des dels municipalismes la transformació europea en clau veritablement democràtica? Quin paper tindria el municipi com a instància capaç de proposar nova institucionalitat superadora de la democràcia representativa? Quines possibilitats polítiques inaugura això per a un federalisme radical al continent?