1. Àudios del curs
Seminari per a sumar eines als moviments per l’accés a l’habitatge. Organitzat conjuntament amb el Sindicat de Llogaters i l’Observatori DESC.
2. Programa del seminari
1ª SESSIÓ | Es poden regular els preus del lloguer?
- Introducción: Anna Vergés, Observatori de l’Habitatge
L’actual onada especulativa que assola el camp de l’habitatge ha agreujat la desproporció existent entre preus del lloguer i ingressos dels llogaters. Segons alguns càlculs, només a Barcelona els preus del lloguer han augmentat un 59% des de la crisi hipotecaria, mentre que els salaris practicament s’han estancat. En aquest context, una de les mesures que sovint es proposen és la regulació pública dels preus. Lluny de demagògies que auguren la “destrucció del mercat”, analitzarem les possibilitats d’una eina que s’ha posat en pràctica moltes vegades a la història i a ciutats molt diverses (amb diferents resultats), i explorarem la seva aplicació en el context català.
2ª SESSIÓ | Dels habitatges buits al lloguer públic
- Introducció: Guillem Domingo, Observatori DESC
Als països més avançats, l’habitatge buit es considera una patologia urbana, econòmica, social i mediambiental. El parc d’habitatges buit es percep com un problema per a l’accés a l’habitatge. Encara més quan coexisteix un nombre important d’habitatges buits amb una alta demanda insatisfeta, per exemple, en situacions d’emergència habitacional. Espanya encapçala el rànquing, amb 3,44 milions, és a dir, un 13,7% del total del parc propi i un 31% dels habitatges buits de la UE. Catalunya no es queda curta. Segons el darrer cens del 2011, tenim 448.000 habitatges buits, cosa que significa que és buit un 11,6% del parc català i un 4% del de tota la UE. Al mateix temps, sabem que patim 43 desnonaments el dia i que el parc d’habitatge social és dels més baixos d’Europa (no arriba a un 2% i les mitjanes europees són d’un 15%). En aquesta sessió, analitzarem quines mesures públiques s’han posat en marxa per revertir aquest procés i quines es poden activar, per evitar que hi hagi cases sense gent i gent sense casa, i per promoure un autèntic parc públic de lloguer.
3ª SESSIÓ | La reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans
- Introducció: Carlos Macías, Observatori DESC i PAH
Un dels elements clau que expliquen l’actual bombolla al mercat del lloguer és la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) l’any 2013, que va reduir els contractes a 3 anys (prorrogables a un) i va crear noves mesures per agilitzar el desnonament. En poques paraules, es tracta d’una reforma legal que es va fer a mida dels grans propietaris i inversors, per tal de garantir una elevada rotació residencial i fer pujar els preus, en detriment dels drets dels llogaters. Si la LAU de 1994 ja era lessiva per totes les llars que viuen de lloguer, la reforma de 2013 constitueix un atac sense precedents al dret a l’habitatge, que busca assegurar els interessos de qui fan negoci amb l’habitatge. En aquesta sessió repassarem breuement en què consisteix l’actual llei i quines mesures podem adoptar per aconseguir la seva derogació i la promoció d’una llei que faci del lloguer una opció de vida assequible, estable i digna.
4ª SESSIÓ | El mercat immobiliari i els intermediaris
- Introducció: Xavier Anzano, UOC i Sindicat de Llogaters
Durant la darrera dècada, fruit de l’esclat de la bombolla immobiliària però sobretot per un augment de la precarietat econòmica i de la limitació de crèdit hi ha hagut un canvi en l’opció preferent en l’accés a l’habitatge de la compra al lloguer. Per accedir a l’habitatge de lloguer la ciutadania pot fer-ho mitjançant professionals intermediaris, agents de la propietat immobiliària, o directament entre particulars (arrendador i arrendatari). La figura dels agents intermediaris immobiliaris està regulat per la pròpia llei 18/2007 del dret a l’habitatge i el Decret 12/2010 del Registre d’Agents Immobiliaris. Quines obligacions legals tenen? Com s’organitzen i quins interessos defensen? Quin rol juguen en el comportament del mercat? Quins honoraris cobren i a qui? Què podem fer per millorar aquest marc de regulació?
5ª SESSIÓ | L’impacte dels pisos turístics en l’habitatge
- Introducció: Maria Buhigas, Urban Facts
Si una cosa caracteritza a centres urbans com el de Barcelona i altres ciutats és la vinculació entre especulació imobiliària i la promoció del turisme. No obstant, a l’hora d’analitzar aquests lligams, sovint ens falten eines empíriques. Quin és l’impacte real dels habitatges d’ús turístic sobre el parc d’habitatge i sobre el mercat de lloguer residencial? Són els habitatgs d’ús turístic un problema central o només la punta del iceberg? En aquesta sessió abordarem aquest interrogant a partir dels informes i estudis que s’han publicat recentment.
6ª SESSIÓ | Experiències organitzatives: Quin sindicalisme?
- Introducció: Irene Escorihuela, Observatori DESC i Sindicat de Llogaters
Les diverses contrarreformes de la LAU, enmig de la crisi hipotecària, amb prou feines van trobar oposició als carrers. No obstant, els llogateres i llogateres suposen un percentatge elevat de la població (a Barcelona, un 32%) que pateix una llei injusta i molt poc garantista. Afortunadament, diverses formes d’organització de les persones que viuen de lloguer han començat a néixer, tant des de barris, de moviment veïnal o amb fórmula “sindicat”. L’organització dels llogaters a Europa i altres països ha estat clau per denunciar abusos immobiliaris i aconseguir canvis legislatius. Algunes d’aquestes associacions agrupen milions de persones. Quines estratègies han estat útils a d’altres ciutats? Una cosa és clara: allà on les organitzacions són més fortes, els lloguers són més baixos i els inquilins estan més protegits.
7ª SESSIÓ | L’especulació: noves fórmules fiscals
- Introducció: Jordi Ayala, Gerent de Presidència i Economia a l’Ajuntament de Barcelona.
Més enllà de la reforma de la LAU l’any 2013, hi ha un altre gran canvi legal que ens permet entendre per què les nostres ciutats s’estan convertint en un camp abonat pels grans voltors immobiliaris. L’any 2012, el govern espanyol va aprovar una llei que donava tota una sèrie de privilegis fiscals a les SOCIMIs (vehicles per la inversió en bens immobiliaris destinats al lloguer), entre ells el de no haver de pagar l’impost de societats. D’aquesta manera es va donar llum verda a que grans empreses inversores es llançessin a la compra-venta d’habitatges i edificis sencers, a curt termini i amb fins netament especulatius. Els impactes d’això són ben coneguts. D’una banda, la conversió de l’habitatge en un mer producte finançer ha desencadenat l’expulsió d’infinitat de veïns de les seves llars, sovint mitjançant l’assatjament immobiliari. D’altra banda, el recalentament del mercat del lloguer, alimentant la bombolla i les dinàmiques especulatives. En aquesta sessió, analitzarem quines mesures públiques es poden dur a terme des dels diferents nivells administratius, tant pel que fa a canvis legislatius com a noves fórmules fiscals que posin fi a aquestes pràctiques i que facin prevaldre el dret a l’habitatge.
