Si els programes de polítiques públiques que prometen combinar creixement econòmic, transició ecològica i justícia social són la resposta a la crisi, si aquestes diferents versions dels Green New Deal són la solució, quin és el problema?
L’informe La Solució Verda té com a principal objectiu analitzar quin tipus de solució són els pactes verds, però també discutir quin és el problema al qual ens enfrontem i analitzar les seves arrels. Ha de ser la humanitat la principal acusada en el judici ecològic? Quins són els orígens i dimensions de l’actual crisi? És una crisi ecològica o més aviat és una crisi de l’ecologia del capital? Què significa tal cosa i quines implicacions polítiques té?
En el primer capítol explorem les arrels històriques del Green New Deal separant els dos conceptes que el componen per a entendre millor la realitat política que es produeix en la seva unió. Disseccionar la història i els debats tant del New Deal com del seu component Green ens porta a qüestionar els fonaments dels qui descriuen aquesta era ecològica com Antropoceno enfront de les posicions que la defineixen com Capitaloceno. El que està en joc no és un debat conceptual ociós, sinó una comprensió més precisa de l’actual crisi per a poder actuar políticament.
En el segon capítol analitzem la crisi de l’ecologia del capital. La geografia radical ens ha ensenyat que el capital no resol les seves crisis cícliques, sinó que les desplaça en el temps o en l’espai. Al seu torn, encaixona els seus efectes en els segments de població i territoris amb menor capacitat de resposta política. Partint d’aquesta hipòtesi, esqueixem les diferents dimensions que componen l’actual crisi general, que conté tant la crisi de la manera de producció capitalista com la crisi del capitalisme financeritzat i la de l’actual.
En el tercer capítol ens submergim en allò que pròpiament s’ha denominat Green New Deal, és a dir, els programes de polítiques públiques dirigits a regular una economia de baix en carboni com a solució a l’emergència climàtica. A partir de les propostes del context nord-americà, i especialment de les dissenyades a la Unió Europea amb programes com el Next Generation, ens preguntem si és possible un procés de transició justa sota els programes verds que, com veurem, no són tallafocs de les trajectòries ja marcades
El quart i últim capítol s’inicia amb una panoràmica de l’economia-món, interpretant algunes de les tendències de l’última dècada als Estats Units, Europa i la Xina. Una de les qüestions que recorre tots els capítols pren de nou protagonisme: l’enfortiment d’una economia global públic-privada. Enfront dels intents per reflotar una nova fase del Capitaloceno, proposem una tasca política tan complexa com urgent, basada a entendre millor les formes d’apropiació del capital i en la necessitat imperant de transformar les relacions de propietat capitalista.
L’energia per a desenvolupar aquest treball prové de voler aportar elements per a la discussió política, produir un recurs més per a l’autoformació al mateix temps que intentem donar forma a una eina que oferim per a la caixa comuna. Sense ser una excusa per a justificar els seus desencerts, només tindrà sentit en la mesura que pugui ser debatuda col·lectivament.
