1. Àudios del curs
2. Presentació
Fins fa poc, l’Estat no era gaire important. En canvi, últimament l’Estat sembla ser un assumpte central. A diferència del que Maquiavel va expressar usant el terme stato en topar-se amb una organització política emergent, la forma Estat s’ha caracteritzat per ser dinàmica alhora que persistent. A l’Estat se li han atorgat responsabilitats de tot tipus al llarg de la història: ser reflex de la correlació de forces, actuar com a òrgan d’intervenció que assegura la regulació social a través del mercat, ser l’aparell de dominació burgès que reprodueix les relacions de classe, actuar com a garant de drets socials i mecanismes d’assistència social. Com deia Peter Evans, en les seves diverses onades, l’Estat ha estat analitzat com a problema i com a solució. I, en part, això ha esdevingut, ja que no és el mateix Estat el que va acompanyar a la fundació del capitalisme, el sorgit dels pactes capital-treball després de la Segona Guerra Mundial o l’actualment existent, fruit de la globalització i del procés de financiarització.
Parlar d’”Estat “ sense subjecció a les seves variables espacials i temporals, no té sentit: l’Estat real és un producte històric. I en totes aquestes concrecions espaitemporals, l’Estat, més que desaparèixer, ha estat reimaginat, redissenyat i reorientat. Què és avui l’Estat? Com opera internament i davant d’organismes supra-estatals? Què és avui un Estat en el seu context social, polític i econòmic determinat? Què revolució social s’organitza en la creació d’un nou Estat Europeu?
Aquestes preguntes, no tenen sentit si no podem imaginar la base que sustenta les normes elementals de govern d’un territori. Els Estats europeus actuals operen en la seva forma Estat capitalista, buidats de control ciutadà i amb un incessant descens de legitimitat social. Davant la profunda despossessió social que provoca la penetració del neoliberalisme, la configuració actual del règim democràtic es mostra incapaç de complir les seves funcions. L’actual necessitat d’un procés constituent, d’un redisseny profund de les bases sobre les quals descansa sense control el règim capitalista, és una demanda social que expressa un canvi institucional radical. De la mateixa manera que no hi ha forma Estat eterna, les constitucions no haurien de ser llibres sagrats intocables. Un procés constituent de veritable capacitat transformadora, hauria de dissenyar en obert, romandre latent. Un procés constituent veritablement democràtic ha de respondre a la forma social donada i ser reflex d’aquesta heterogeneïtat.
En aquest curs volem pensar amb profunditat totes aquestes qüestions. Com superar les línies de contenció de l’Estat capitalista per a instituir una força constituent a l’altura dels temps? Com empènyer un procés constituent com l’expressat en el cicle 15M que ataqui la medul·la òssia del capitalisme financer? Com assaltar l’eix central d’un govern autoritari sense sobirania popular sota el qual descansa el neoliberalisme europeu? Quines noves formes d’institucionalitat del benestar comú podem imaginar i quines ja s’estan produint? Què fer?
3. Programa del curs
1ª Sessió: Però… Estat i llibertat?
- Lloc: La Negreta
- Montserrat Galcerán. Membre de la Fundación de los Comunes, catedràtica de filosofia a la Universidad Complutense de Madrid
De l’Estat s’ha dit que actuava com a principal responsable del desenvolupament econòmic, com a producte del caràcter irreconciliable de les contradiccions de classe, com aparell creador de burocràcia i jerarquies, com a instrument asfixiat i subordinat a organismes supra-estatals, com custodi de la propietat pública que ha universalitzat l’accés als recursos. En aquesta primera sessió repassarem què ha estat l’Estat històricament, la seva forma existent i el seu possible paper en els processos d’emancipació social.
2ª SESSIÓ: Desafiament al règim del ’78
- Lloc: La Negreta
- Ponent: Xavier Domènech. Historiador i professor a la UAB i membre de Procés Constituent
De manera més concreta, en aquesta segona sessió ens dedicarem al context espanyol i, específicament, a l’actual deslegitimació del règim polític del 78. Des de diferents fronts, es parla d’un canvi de règim les sortides del qual, són encara imprevisibles. Coalicions neoconservadores, fronts per a la “unió de les esquerres” o altres apostes dins de la política convencional es llancen amb objectius diferents cap a una possible “segona transició”. Desafiaments al règim del 78 que tant fan presumir una substitució d’elits, processos de reforma tímida o, potser, una ruptura democràtica.
[soundcloud url=”https://api.soundcloud.com/tracks/193540533″ params=”color=ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false” width=”100%” height=”166″ iframe=”true” /]
3ª SESSIÓ: Resposta sobiranista
- Lloc: La Negreta
- Ponent: Anna Gabriel Sabaté. Membre de la Candidatura d’Unitat Popular(CUP)
En el context català, les exclamacions sobiranistes han agafat una força social que fa tot just uns anys hagués estat del tot impensable. Una resposta que no deixa pensar-se com una cosa simplement capitanejada per les oligarquies conservadores i que algunes veus presenten com a solució (total o parcial) al context de crisi sistèmica. Obre la resposta sobiranista un procés constituent? Quines possibilitats reals pot empènyer un procés des del territori català? És factible avui una relació entre la forma Estat i un procés constituent en l’àmbit europeu?
4ª SESSIÓ: Processos constituents
- Lloc: La Negreta
- Ponent: Raúl Sánchez Cedillo. Membre de la Universidad Nómada i de la Fundación de los Comunes. Filòsof i traductor
Un procés constituent no és una simple reforma constitucional. Ni molt menys una reforma forjada a esquena de les majories socials. Un procés constituent avui ha de plantejar-se com una construcció social de les regles bàsiques sota les quals decidir com resoldre problemes comuns. Un procés constituent suposa canvis profunds que no reprodueixen les formes de dominació actuals, sinó que obre la institucionalitat per decidir entre tots i totes com i sota quins drets, institucions de garantia i espais de contra-poder volem pensar la vida en comú. Processos de lluita i resistències capaços de pensar el conjunt de la vida social, política i econòmica i que anuncien les noves bases d’un altre sistema. Aquesta sessió la dedicarem a pensar i debatre sobre què és un procés constituent i què suposa posar-lo en marxa en el context actual.
5ª SESSIÓ: Estats i processos constituents a Amèrica Llatina
- Lloc: La Negreta
- Ponent: Gerardo Pisarello. Professor de Dret constitucional de la Universitat de Barcelona. Vicepresident de l’Observatori DESC
Amèrica Llatina ha trobat, per diferents vies, la possibilitat d’obrir nous camins constitucionals. Amb totes les seves mancances, deficiències i ambigüitats els processos de Veneçuela, Bolívia o Equador, per citar els més recents, són un bon espai d’anàlisi per pensar tant el nou constitucionalisme com la relació entre els processos constituents i els moviments socials que el fan possible. El punt clau sembla pensar en com produir un veritable agenciament entre societat mobilitzada i reorganització de l’Estat. Entendre l’”esperit instituent” com a capacitat de definir nous protocols de relació entre Estat i processos socials, produint des de la societat polítiques públiques que obeeixin a una governamentalitat radicalment democràtica.
6ª SESSIÓ: Processos constituents després de la primavera Àrab: què ha passat amb la Revolució?
- Lloc: La Negreta
- Ponent: Lilia Weslaty. Blogger i activista de Tunisia
El llarg cicle de transformació que s’està desenvolupant des de fa tres anys a tot el món àrab mostra formes de constituents i organitzatives que són sens dubte molt singulars. En aquesta primavera de 2014 fa ja tres anys que va començar un cicle revolucionari de gran envergadura però que també ha mostrat complicacions de tota mena. Després d’aquest temps ens preguntem què ha passat amb l’anomenada primavera àrab: què podem aprendre de les seves problemàtiques i dels processos destituents i constituents que s’estan desenvolupant?
7ª SESSIÓ: La UE, l’últim experiment neoliberal.
- Lloc: La Negreta
- Ponent: Oriol Costa. Professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals Departament de Dret Públic i Ciències Historico-jurídicas a UAB
Organismes supra-estatals que actuen a escala europea i global han anat empenyent la presa de mesures basades en l’austeritat, on la política econòmica determina profundament les polítiques socials, afectant així els més empobrits. Aquest dèficit democràtic no només assenyala la mala resolució del disseny institucional Europeu, que ja partia sense mecanismes compensatoris davant la seva lògica monetarista, sinó que és un del vectors centrals de l’actual crisi sistèmica. En aquesta sessió coneixerem els engranatges europeus, la seva genètica neoliberal i les possibles vies de refundació de l’espai europeu.
8ª SESSIÓ: Un procés constituent a escala Europea?
- Lloc: La Negreta
- Ponent: Guillermo Zapata. Guionista i escriptor. Membre de Movimiento por la democracia
En la present conjuntura, el paper dels Estats-nació sembla quedar en dubte en no poder fer front a la dimensió i escala d’un procés que sobrepassa les seves línies de contenció. Si Europa és l’espai polític on s’acumula l’eix de govern per deute i d’autoritat sense mandat ¿Com construir sobirania política enfront dels mercats financers? Com llegir i empènyer els actuals moviments en l’àmbit europeu que reclamen drets socials cap a un moviment conjunt per la democràcia? Quina estratègia seguir per un procés constituent a escala europea?
